La intensitat i el volum s’organitzen en valors percentuals de tres variables: per exemple, el pes (kg), subordinat a la intensitat, i les repeticions (R) i les sèries (S), subordinades al volum.
Habitualment per conèixer la càrrega psicofísica màxima (1RM[1]) de la primera variable, el pes (kg), s’utilitza un mètode de predicció de l’1RM[2]. Però fins ara no es sabia com trobar la càrrega psicofísica màxima de les altres dues variables, les R i les S.
Amb l’ànim d’optimitzar la càrrega en els programes d’entrenament va ser necessari quantificar el grau d’esforç, que suporta l’esportista a partir de la segona R en una S en qualsevol acció psicofísica i que acumula certa fatiga, quantes més R i més S realitza.
El grau d’esforç es va quantificar amb el valor 0,4, un increment progressiu d’esforç, codificat com la constant F0,4. La constant F0,4 serveix per elaborar diferents fórmules, que s’utilitzen per a la predicció de les RM i SM en cada %1RM i també per proposar una nova predicció de l’1RM.
[1] L’1RM (càrrega psicofísica màxima) és la màxima quantitat de pes (kg), que és capaç de moure o suportar l’esportista una sola vegada en una acció psicofísica.
[2] La predicció de l’1RM és un model de test estàndard utilitzat per avaluar la manifestació dinàmica activa de la força muscular màxima.
