Les primeres targetes postals van ser editades per les administracions de Correus. Eren postals oficials, que tenien imprès el franqueig en una de les cares. L’altra cara estava completament en blanc, perquè es pogués escriure un missatge.
Amb la millora dels mètodes d’impressió, en l’última dècada del segle XIX, van triomfar les veritables targetes postals il·lustrades, impreses i editades per la indústria privada.
A finals del segle XIX, la Unió Postal Universal va regular el format de les postals. Es va recomanar que les seves dimensions fossin: 9 x 14 centímetres. Aquest és el format de les postals antigues, que es va mantenir fins a prop de l’any 1960. Les postals modernes són una mica més grans, mesurant al voltant de 10,5 x 15 centímetres.
En l’anvers, les postals porten imprès un dibuix o fotografia, sovint del lloc on van ser comprades, pel que són un article habitual de venda en botigues de records, quioscos de premsa, i hotels, en països molt turístics.
L’any 1901 es va posar de moda l’intercanvi de targetes postals. A l’èxit va contribuir que el cost del seu enviament era la meitat que el d’una carta normal. A més, moltes de les postals antigues tenien una gran qualitat d’impressió. Aquestes postals avui en dia són objecte de col·leccionisme pel seu gran valor documental.
Des de l’any 1906, el revers de la postal se sol trobar dividit en dues meitats: l’esquerra per contenir el missatge enviat i la dreta per enganxar el segell i posar l’adreça del destinatari. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Postal)