El sentiment de deficiència moral en l’actualitat es senzillament el d’una debilitat de la consciència general. Per tant, aquest sentiment neix del canvi essencial de situació social, en que estem immersos des del desenvolupament de la ciència, la tecnologia, la indústria, etc.
Novalis, un dels exponents romàntics mes transcendentals, deia: “si els homes volen donar un sol pas endavant per dominar la naturalesa exterior pels mitjans de l’organització i de la tècnica, tindran que haver donat abans tres passos d’aprofundiment moral cap a l’interior”.
En lloc del cogito, ergo sum de Descartes, es podria dir: amo, ergo sum com la característica més important de la consciència moral del nostre temps. La consciència es manifesta sempre de forma concreta. La consciència moral es quelcom col·lectiu. La psicologia individual ja ha assenyalat moltes vegades aquestes relacions. A més, la consciència moral mostra en cada persona característiques pròpies i úniques; la consciència moral de l’home es manifesta per la seva conducta.
Hauríem de parlar de patologia de la consciència moral, rica en contradiccions, sovint destructores, que sempre es manifesten també com una escissió de la persona. O, com Saltykow, escriptor rus, que en el seu llibre “La consciència perduda”, tots els seus personatges es senten aparentment bé i alliberats, des de que han llançat de sí mateixos la consciència, que viu en ells com alguna cosa insignificant i inútil.
El llenguatge i el caràcter, la paraula i l’home estan sempre estretament units, per això l’enviliment d’un significa, la majoria de vegades, la decadència de l’altre, i ambdós s’influeixen en aquest fet recíprocament. L’anarquia expressiva, el poc o gens respecte a la paraula, la pèrdua de la seva puresa constitueixen casi sempre un signe de decadència interior.
Entre la confusió moral i la dissolució del llenguatge existeixen relacions, que incideixen en lo més íntim de la consciència irracional, en la que té les seves arrels la consciència moral. La dignitat de l’home no pot separar-se de l’ethos (caràcter comú d’un grup d’individus que pertanyen a una mateixa societat lingüística) del llenguatge, la validesa de la paraula no pot separar-se del sentit: això es veu en la formació lingüística del concepte “responsabilitat”. Aquests fets no solament es limiten a amenaçar l’estructura del llenguatge sensible, sinó que afecten també a les mateixes arrels de la consciència moral.
Jaume A. Mirallas
Vocabulari
Consciència: facultat i acte específics de la vida psíquica caracteritzats com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral o com a relació del jo amb el medi ambient. Coneixement que l’èsser humà té sobre sí mateix, sobre la seva existència y la seva relació amb el món (entorn).
Bibliografia
ZBINDEN, H; BÖHLER, E; WERBLOWSKY, R I Z; SCHÄR, H; RUDIN, J; BLUM, E i JUNG, C G (1961): La conciencia moral. Tribuna de la Revista de Occidente, Madrid.
