La consciència cibernètica (2005)
Si el pensament es genera a partir de sensacions i percepcions captades pels nostres sentits, que es representen a la ment en forma d’imatges (petjades psíquiques de qualsevol fet, testimoni dels nostre sentits: son sensorials) i és producte d’una activitat intel·lectual (abstracció conscient de la realitat objectiva matisada per la seva qualitat subjectiva), podem pensar que és una expressió mental que té com a resultat fer psicologia pura.
Si una màquina pot percebre, hauríem de parlar de psicologia cibernètica i, si és així, les idees “pensades”, que són continent i contingut del pensament es circumscriuen als límits de la seva capacitat d’elecció. Aquesta capacitat d’elecció pressuposa un component o aspecte creador, que pertany a l’esquema general de l’expressivitat humana, del comportament humà. Si la màquina és capaç de formular pensaments, utilitzant un procés de significació de la realitat objectiva pel coneixement subjectiu i és capaç de comunicar-ho, podríem parlar d’un tipus de consciència cibernètica.
Si les percepcions neixen de l’elaboració de diferents processos bioquímics, la màquina hauria de posseir unes “substàncies” similars per poder pensar en l’existència d’una psicologia cibernètica i per tant de consciència humana. O pel contrari, podem parlar de consciència fora d’aquests processos bioquímics cerebrals? El que si és cert, es que, segon els coneixements actuals, si no disposem de bioquímica, difícilment podrem afirmar que existeix la consciència: la consciència de la consciència del ésser. Per tant, alguna relació associativa hi ha d’haver encara que el resultat d’aquests processos no sigui la nomenada consciència humana. Por ser, que la consciència humana sigui virtualment una sensació, producte d’una introspecció més o menys profunda en l’univers psíquic de cadascun dels éssers vius feta de forma més o menys conscient.
Encara que la consciència humana és una propietat del funcionament cerebral, aquesta ens és necessàriament definible a través dels sistemes neurals que la generen (Orozco y cols., 1998, 1999; Chalmers, 1996). Lo que fa d’ella un concepte no definible funcionalment, perquè encara que s’expliquessin tots els mecanismes neurològics que la generen, sempre quedaria un petit buit en l’explicació. La subjectivitat en la experiència, la porció més important i misteriosa de la consciència, que neix en algú moment entre la percepció i l’autorreflexió, que emergeix d’aquest funcionament, no és una categoria funcional i per tant, per a la consciència, el cervell és necessari, però no suficient.
El ser conscient o inconscient no implica tenir consciència, perquè lo conscient o inconscient es disposa per l’enteniment de les coses en particular i puntualment, i la consciència resulta de la globalitat de l’ésser sense donar atenció al fet concret. Hom pot ser conscient de que està plovent i no tenir consciència de saber qui és. La identitat és fonamental per entendre una mica aquesta expressió. Un malalt de Alzheimer pot ser conscient del que fa, però no té consciència del que fa i per què ho fa.
Però, si el pensament neix de la necessitat de comunicar-se socialment i d’intercanviar experiències emocionals, podríem parlar que la consciència cibernètica estructuralment es igual a la consciència humana, però funcionalment no. La consciència cibernètica en quant a l’expressió el contingut del pensament hauria de poder satisfer les necessitats comunicatives de la màquina. Si això és possible, parlaríem d’una funció comunicativa molt primària.
La màquina hauria de cercar la necessitat de comunicar-se abans de poder parlar de consciència cibernètica per comparar-la a la consciència humana. I quina necessitat pot tenir una màquina per comunicar-se? Hauríem de preveure que se la podria programar per a què fes això, però igualment la creativitat seria molt reduïda.
Jaume A. Mirallas
Bibliografia
CHALMERS, DAVID (1996): The Conscious Mind: In Search of a Fundamental Theory. Oxford University Press, USA.
CHALMERS, DAVID (1999). La mente consciente. En busca de una teoría fundamental. Ed. Gedisa, 1ª edición.
http://www.u.arizona.edu/~chalmers/book/toc.html
http://www.consciousness.arizona.edu/
ALEKSANDER, IGOR (2001): How to Build a Mind. Toward machines with imagination. Columbia University Press, New York, USA
http://www.ee.ic.ac.uk/research/neural/aleksander/books.html
http://www.ee.ic.ac.uk/research/neural/aleksander.html
OROZCO, L. F. (1999). Sobre la naturaleza humana. Explicación y comprensión de la conciencia. Sin publicar.
