Segons la llegenda, existia en aquest punt un petit poblat ibèric conegut pels romans, durant el segle II d C, com a “Castrum Apiaria”, que en llatí significa “castell situat en un lloc d’abelles”. El nom de la població deriva del llatí “apiarium, -ii”, que significa apiari. Un apiari es un lloc on es col•loquen un nombre més o menys gran de ruscs o bucs per a l’explotació de les abelles, especialment per a la producció de mel (“apiarium definitione est locus ubi alvearia servantur; verbum etiam pro quolibet loco ponitur, ubi apum examina et mola”). En els segles medievals i moderns combinà els recursos agropecuaris amb la transformació: molins fariners, ferreria, adoberia, tèxtil. La característica principal dels orígens de la població és haver estat, des que és extreta de la frontera amb Al-Àndalus al segle X, un important centre rector d’un sector de la vall de l’Anoia. En el segle X es perfilen el terme i el poblament dels petits nuclis compactes sota construccions defensives. El castell de Fontanet erigit al nucli de Piera és el més important i dominava no només l´actual municipi de Piera sinó també Pierola, Vallbona, Cabrera i part de Masquefa. D´aquest període data l´església de Sant Cristòfol una mica al nord de la vila. S’integrava en els dominis de la casa vescomptal de Barcelona, per passar al 1063 a la comptal-reial, de la qual formà part, amb oscil•lacions, a la baixa edat mitjana. Va ser l’any 1431 quan es va integrar als dominis del monestir barceloní de Pedralbes. Feliu de la Peña a la seva obra Anals de Catalunya localitza Piera a l’època del poeta Ptolomeu, a l’entorn de l’any 140, mentre que la primera notícia documental és la que es troba a la carta de població del lloc de Freixa el 21 de setembre de l’any 955, en què s’esmenta per primer cop el castell de Fontanet (de Piera).
Gener 2024