L’entrenament del core per a la prevenció de lesions i la millora del perfeccionament tècnico-esportiu

Introducció

El concepte de core s’entén com el centre de gravetat del cos, des d’on s’inicia la producció de la força muscular i l’estabilizació de la postura per aconseguir una eficiència òptima dels moviments.

L’entrenament del core (àrea propioceptiva) és una les tres àrees de treball del model de PF, que juntament amb l’entrenament de la coordinació i les tècniques esportives (àrea coordinativa) i l’entrenament de la força muscular i la resistència cardiorespiratòria (àrea de rendiment) configuren la base d’aquest model. En les sessions d’entrenament han de coexistir les tres àrees de treball, perquè l’adquisició del control del propi esquema corporal (representació mental) sigui el més eficient possible. L’aplicació d’aquestes tres àrees farà disminuir la densitat de l’entrenament i també les lesions.

La proporció percentual d’aquestes tres àrees de treball ve donada per les característiques biotipològiques de cadascun dels esportistes, el nivell de mestratge, edat, sexe i també pel material disponible. És fonamental que la dosi de la càrrega de treball sigui individualitzada i s’actualitzi periòdicament.

Entrenament del core

L’entrenament del core enforteix els grups musculars del tronc, de la pelvis i de les extremitats, que proporcionen estabilitat (lumbopelviana i escapular) sobre la columna vertebral, necessària per realitzar l’activitat física diària i mantenir una postura adequada.

L’entrenament del core pretén l’adaptació anatòmica, fisiològica i neuromuscular de l’organisme de l’esportista. La transmissió de forces des del centre de masses del cos i la millora de l’estabilitat lumbopelviana i escapular són els eixos principals per assolir un control eficient de l’esquema corporal. La direcció d’aquest control prové en tot moment de la presa de consciència de l’esportista del propi esquema corporal i dels mecanismes d’adaptació neurofisiològics del moviment i de l’aprenentatge motor. 

La postura és l’estructura anatòmica de l’esquema corporal i s’ha d’adaptar a la funció (accions esportives) i això requereix alhora aquesta adaptació fisiològica i neuromuscular de l’organisme. Una postura no entrenada adequadament provoca un control deficient del propi esquema corporal i modifica la funció, l’acció esportiva, augmentant les possibilitats de produir-se una lesió.

La postura adquireix una estructura anatòmica adaptada a les activitats quotidianes habituals de cada persona, dit d’una altra manera, les necessitats diàries modifiquen la postura, s’adapta a la funció. La causa d’aquesta adaptació és l’actitud postural (especialment estàtica), reflex del desenvolupament motor i de l’aprenentatge de formes més còmodes, que es normalitzen com a patrons de comportament psicomotor poc funcionals en l’àmbit de l’esport.

L’entrenament del core s’encarrega de modificar l’estructura anatòmica de la postura de l’esportista, és a dir, de canviar els patrons de seu comportament psicomotor. Això no és tan fàcil d’aconseguir-ho. Al principi la consciència interpreta la imatge mental de l’esquema corporal com una anomalia psicomotora. Així doncs, l’especialització esportiva pretén un canvi de conducta no solament psicomotora, sinó també de la personalitat de l’esportista.

Mirallas, 2020.