L’entrenament de la força en el judo
Objectius generals
1) Augment de la força màxima i de la força explosiva.
2) Augment de la resistència a la força i de la resistència a la força explosiva.
3) Programes de força màxima, força explosiva, resistència a la força i resistència a la força explosiva (segons accions tècnico-tàctiques).
Metodologia i sistemàtica
Opció A: després de l’entrenament de força màxima, cal realitzar l’entrenament de resistència a la força alternant-ho amb el de força explosiva.
Opció B: després de l’entrenament de força màxima, cal realitzar l’entrenament de resistència a la força i de força explosiva de forma aillada i personalitzada.
D’acord amb l’estructura de la planificació general del procés de l’entrenament i amb els seus principis la força màxima i la resistència a la força han d’entrenar-se en el període preparatori (Ehlenz, Grosser & Zimmermann, 1987).
És imprescindible dirigir la planificació cap a una adaptació específica (energètica i neuromuscular) i això implica posar en pràctica els següents principis: individualitat, alternança de càrregues i coordinació sistemàtica de les diferents qualitats físiques i elements tècnico-tàctics, que incideixen directament en la millora del rendiment. Precisament aquest últim principi es destaca amb més èmfasi en aquesta planificació, integrant tots els aspectes del procés de l’entrenament.
Observacions
És aconsellable realitzar l’entrenament de la força màxima en l’etapa general (6-12 microcicles) i entrenar la força explosiva al final d’aquesta etapa, quan s’ha aconseguit un desenvolupament muscular elevat. A l’inici de l’etapa específica l’entrenament de força explosiva es farà amb acciones tècnico-tàctiques (4-5 microcicles).
