L'entrenament de la força

Objectius generals

1) Augment de la Força Màxima i de la Força Explosiva.
2) Augment de la Resistència a la Força i de la Resistència a la Força Explosiva.
3) Programes de Força Màxima, Força Explosiva, Resistència a la Força i Resistència a la Força Explosiva (segons accions tècnico-tàctiques).

Metodologia i sistemàtica

Opció A: després de l'entrenament de Força Màxima, cal realitzar l'entrenament de Resistència a la Força alternant-ho amb el de Força Explosiva.
Opció B: després de l'entrenament de Força Màxima, cal realitzar l'entrenament de Resistència a la Força i de Força Explosiva de forma aillada i personalitzada.

D'acord amb l'estructura de la planificació general del procés de l'entrenament i amb els seus principis la Força Màxima i la Resistència a la Força han d'entrenar-se en el període preparatori (Ehlenz, Grosser & Zimmermann, 1987).

És imprescindible dirigir la planificació cap a una adaptació específica (energètica i neuromuscular) i això implica posar en pràctica els següents principis: individualitat, alternança de càrregues i coordinació sistemàtica de les diferents qualitats físiques i elements tècnico-tàctics, que incideixen directament en la millora del rendiment. Precisament aquest últim principi es destaca amb més èmfasi en aquesta planificació, integrant tots els aspectes del procés de l'entrenament.

Observacions:

És aconsellable realitzar l'entrenament de la Força Màxima en l'etapa general (6-12 microcicles) i entrenar la Força Explosiva al final d'aquesta etapa, quan s'ha aconseguit un desenvolupament muscular elevat. A l'inici de l'etapa específica l'entrenament de Força Explosiva es farà amb acciones tècnico-tàctiques (4-5 microcicles).