Metodologia del procès de l'entrenament esportiu

1 Organització

1.1 Aspectes bàsics

  • Control d'assistència als entrenaments
  • Control semanal del pes corporal
  • 1.2 Planificació del procès de l'entrenament esportiu

  • Programar el número de macrocicles per temporada (segons objectius de competició)
  • Programar el número de microcicles en els mesocicles (etapes)
  • Programar el número d'entrenaments per macrocicle i temporada
  • Estructura dels microcicles (segons etapes)
  • Estructura de la sessió d'entrenament
  • 1.3 Seguiment i control de l'entrenament esportiu

    • Físic
      • Test de força
      • Test de resistència
    • Tècnic o tècnico-tàctic
      • Test tècnic (valoració dels elements tècnics, estadística)
      • Test tècnico-tàctic (valoració dels elements tècnico-tàctics, estadística)
    • Tàctic
      • Test tàctic (valoració dels elements tàctics en competició, estadística)
    • Psicològic
      • Test psicològic (interrelacionat amb els tests tècnic o tècnico-tàctic i tàctic)
    • Fisiològic
      • Antropometria
      • Nutrició
      • Prova d'esforç (laboratori): FC màxima, llindar anaeròbic, VO2màx...

    1.4 Avaluació i anàlisi dels resultats

  • Correcció i perfeccionament de la planificació (observació sistemàtica)
  • Gestió de les dades del seguiment i control (informàtica)
  • Biofeedback entrenador-esportista
  • 2 Desenvolupament

    2.1 Preparació física

    • Treball de la força
      • Adaptació anatòmica
      • Hipertròfica
      • Màxima
      • Explosiva
      • Elàstico-explosiva
      • Reflex-elàstico-explosiva
    • Treball de la resistència
      • Muscular
        • Resistència a la força: hipertròfica, màxima, explosiva, elàstico-explosiva...
      • Cardiorespiratòria
        • Resistència aeròbica
        • Resistència anaeròbica: alactàcida i lactàcida.

    2.2 Preparació tècnica o tècnico-tàctica

    • Elements tècnics o tècnico-tàctics
    • Accions tècniques o tècnico-tàctiques (sense oposició)
    • Sistemes tècnics o tècnico-tàctics de treball
    • Individualització del sistema tècnic o tècnico-tàctic de treball

    2.3 Preparació tàctica

    • Elements tàctics
    • Accions tàctiques (amb oposició)
    • Sistemes tàctics de treball
    • Individualització del sistema tàctic de treball

    Vocabulari

    Acció tècnica: conjunt de procediments d'un moviment esportiu (acció esportiva sense oposició i amb col·laboració) per a l'aprofitament dels seus elements tècnics. L'acció tècnica (model "ideal") és el resultat d'un sistema especial de moviments simultànis i successius, fonamentats en coneixements científics (biomecànics, anatòmics, fisiològics...) i empírics (experiències pràctiques, verbals...). Aquest sistema especial de moviments es dirigeix cap a una organització racional de les interaccions de forces internes i externes, que influeixen en l'esportista, amb l'objectiu de l'aprofitament total i efectiu d'aquestes forces per aconseguir una acció motriu òptima.

    Acció tècnico-tàctica: conjunt de procediments d'un moviment esportiu (acció esportiva sense oposició i amb col·laboració) per a l'aprofitament dels seus elements tècnico-tàctics.
    L'acció tècnico-tàctica (model "ideal") és el resultat d'un sistema especial de moviments simultànis i successius, fonamentats en coneixements científics (biomecànics, anatòmics, fisiològics...) i empírics (experiències pràctiques, verbals...). Aquest sistema especial de moviments es dirigeix cap a una organització racional de les interaccions de forces internes i externes, que influeixen en l'esportista, amb l'objectiu de l'aprofitament total i efectiu d'aquestes forces per aconseguir una acció motriu òptima.

    Acció tàctica: conjunt de procediments d'un moviment esportiu (acció esportiva amb oposició i sense col·laboració) per a l'aprofitament dels seus elements tàctics.
    La acció tàctica és el resultat de l'activitat mental productiva i creadora de l'acció esportiva, quan existeix l'oposició sense col·laboració de l'adversari o adversaris, i la seva immediata aplicació competitiva de forma lògica i racional.
    Mitjançant la selecció d'accions tàctiques "encadenades" en situacions tàctiques determinades (problema tàctic), l'acció tàctica procurarà trobar una solució exitosa, que signifiqui l'augment del rendiment esportiu.

    Elements tècnics: són les parts essencials i imprescindibles de l'acció tècnica, que interrelacionades en un sistema biomecànic d'entrenament són la base de l'estructura bàsico-funcional d'aquesta acció tècnica en l'esport.
    El elements tècnics de l'acció técnica corresponen als esports (com per exemple, els salts i llançaments en atletisme, la gimnàstica artística, etc.) en els que no s'hi plantegen problemes tàctics en el desenvolupament de la competició esportiva, entenent d'aquesta manera que no existeix una anticipació per vèncer l'oposició directa d'un o varis adversaris. L'adversari és un mateix o simplement una marca, és a dir, no es competeix personalment amb els participants en el campionat.

    Elements tècnico-tàctics: són les parts essencials i imprescindibles de l'acció tècnico-tàctica, que interrelacionades en un sistema biomecànic d'entrenament són la base de l'estructura bàsico-funcional d'aquesta acció tècnico-tàctica en l'esport.
    Els elements tècnico-tàctics de l'acció tècnico-tàctica corresponen als esports (com per exemple, d'equip, com el futbol, bàsquet, rugby, hoquei sobre patins, etc.; i individuals, com el tennis taula, esgrima, judo, taekwondo, etc.) en els que sí es plantegen problemes tàctics i, a més, cal resoldre'ls amb rapidesa en el desenvolupament de la competició esportiva. En aquest cas, l'anticipació és fonamental per vèncer l'oposició directa d'un o varis adversaris.

    Elements tàctics: són les parts essencials i imprescindibles de l'acció tàctica, que interrelacionades en un sistema biomecànic d'entrenament són la base de l'estructura funcional d'aquesta acció tàctica en l'esport.
    Els elements tàctics de l'acció tàctica corresponen als mateixos esports dels elements tècnico-tàctics en els que els problemes tàctics no solament es plantegen, sinó que cal resoldre'ls anticipadament i amb rapidesa, quan existeix una oposició directa d'un o varis adversaris.

    Estructura bàsico-funcional: és la disposició psicomotriu de qualsevol acció tècnica o tècnico-tàctica en connexió sistemàtica i clarament definida (Mirallas, 1995). Aquesta connexión sistemàtica es presenta mitjançant els elements espai-temporals i dinàmico-temporals (elements tècnics o tècnico-tàctics) de l'estructura del moviment de l'esportista.

    Estructura funcional: és la disposició psicomotriu de qualsevol acció tàctica en connexió sistemàtica i amb una transmisió fluïda i anticiapda del moviment de l'esportista (Mirallas, 1995). En el seu conjunt és un procés sistemàtic, que exigeix una amplia base técnica i una precisió en l'execució de l'acció tàctica, respecte a les característiques biomecàniques i anatomo-fisiològiques de cada esportista. La disposició psicomotriu, reflexada en la direcció conscient de l'acció tàctica, juntamente amb una anticipació adequada, caracterizarà el grau de domini i efectivitat de l'esportista.