1 Organització
1.1 Aspectes bàsics
Control d'assistència als entrenaments
Control semanal del pes corporal
1.2 Planificació del procès de l'entrenament esportiu
Programar el número de macrocicles per temporada
(segons objectius de competició)
Programar el número de microcicles en els mesocicles (etapes)
Programar el número d'entrenaments per macrocicle i temporada
Estructura dels microcicles (segons etapes)
Estructura de la sessió d'entrenament
1.3 Seguiment i control de l'entrenament esportiu
- Físic
- Test de força
- Test de resistència
- Tècnic o tècnico-tàctic
- Test tècnic (valoració dels elements tècnics, estadística)
- Test tècnico-tàctic (valoració dels elements tècnico-tàctics, estadística)
- Tàctic
- Test tàctic (valoració dels elements tàctics en competició, estadística)
- Psicològic
- Test psicològic (interrelacionat amb els tests tècnic o tècnico-tàctic i tàctic)
- Fisiològic
- Antropometria
- Nutrició
- Prova d'esforç (laboratori): FC màxima, llindar anaeròbic, VO2màx...
Correcció i perfeccionament de la planificació (observació sistemàtica)
Gestió de les dades del seguiment i control (informàtica)
Biofeedback entrenador-esportista
2 Desenvolupament
2.1 Preparació física
- Treball de la força
- Adaptació anatòmica
- Hipertròfica
- Màxima
- Explosiva
- Elàstico-explosiva
- Reflex-elàstico-explosiva
- Treball de la resistència
- Muscular
- Resistència a la força: hipertròfica, màxima, explosiva, elàstico-explosiva...
- Cardiorespiratòria
- Resistència aeròbica
- Resistència anaeròbica: alactàcida i lactàcida.
2.2 Preparació tècnica o tècnico-tàctica
- Elements tècnics o tècnico-tàctics
- Accions tècniques o tècnico-tàctiques (sense oposició)
- Sistemes tècnics o tècnico-tàctics de treball
- Individualització del sistema tècnic o tècnico-tàctic de treball
2.3 Preparació tàctica
- Elements tàctics
- Accions tàctiques (amb oposició)
- Sistemes tàctics de treball
- Individualització del sistema tàctic de treball
Vocabulari
Acció tècnica:
conjunt de procediments d'un moviment esportiu (acció esportiva
sense oposició i amb col·laboració)
per a l'aprofitament dels seus elements tècnics.
L'acció tècnica (model "ideal") és el resultat d'un sistema especial
de moviments simultànis i successius, fonamentats en coneixements científics (biomecànics,
anatòmics, fisiològics...) i empírics (experiències pràctiques, verbals...).
Aquest sistema especial de moviments es dirigeix cap a una organització racional de les
interaccions de forces internes i externes, que influeixen en l'esportista, amb l'objectiu
de l'aprofitament total i efectiu d'aquestes forces per aconseguir una acció motriu òptima.
Acció tècnico-tàctica:
conjunt de procediments d'un moviment esportiu (acció esportiva
sense oposició i amb col·laboració)
per a l'aprofitament dels seus elements tècnico-tàctics.
L'acció tècnico-tàctica (model "ideal") és el resultat d'un sistema especial
de moviments simultànis i successius, fonamentats en coneixements científics (biomecànics,
anatòmics, fisiològics...) i empírics (experiències pràctiques, verbals...).
Aquest sistema especial de moviments es dirigeix cap a una organització racional de les
interaccions de forces internes i externes, que influeixen en l'esportista, amb l'objectiu
de l'aprofitament total i efectiu d'aquestes forces per aconseguir una acció motriu òptima.
Acció tàctica:
conjunt de procediments d'un moviment esportiu (acció esportiva amb oposició
i sense col·laboració) per a l'aprofitament dels seus elements tàctics.
La acció tàctica és el resultat de l'activitat mental productiva i creadora de l'acció
esportiva, quan existeix l'oposició sense col·laboració de l'adversari o
adversaris, i la seva immediata aplicació competitiva de forma lògica i racional.
Mitjançant la selecció d'accions tàctiques "encadenades" en situacions tàctiques determinades
(problema tàctic), l'acció tàctica procurarà trobar una solució exitosa, que signifiqui
l'augment del rendiment esportiu.
Elements tècnics:
són les parts essencials i imprescindibles de l'acció tècnica, que interrelacionades
en un sistema biomecànic d'entrenament són la base de l'estructura bàsico-funcional
d'aquesta acció tècnica en l'esport.
El elements tècnics de l'acció técnica corresponen als esports (com per exemple, els salts i llançaments en atletisme,
la gimnàstica artística, etc.) en els que no s'hi plantegen problemes tàctics
en el desenvolupament de la competició esportiva, entenent d'aquesta manera que
no existeix una anticipació per vèncer l'oposició directa d'un o varis adversaris.
L'adversari és un mateix o simplement una marca, és a dir, no es competeix personalment
amb els participants en el campionat.
Elements tècnico-tàctics:
són les parts essencials i imprescindibles de l'acció tècnico-tàctica, que interrelacionades
en un sistema biomecànic d'entrenament són la base de l'estructura bàsico-funcional
d'aquesta acció tècnico-tàctica en l'esport.
Els elements tècnico-tàctics de l'acció tècnico-tàctica
corresponen als esports (com per exemple, d'equip, com el futbol, bàsquet, rugby,
hoquei sobre patins, etc.; i individuals, com el tennis taula, esgrima,
judo, taekwondo, etc.) en els que sí es plantegen problemes tàctics i, a més, cal resoldre'ls
amb rapidesa en el desenvolupament de la competició esportiva. En aquest cas, l'anticipació
és fonamental per vèncer l'oposició directa d'un o varis adversaris.
Elements tàctics:
són les parts essencials i imprescindibles
de l'acció tàctica, que interrelacionades en un sistema biomecànic d'entrenament són la base
de l'estructura funcional d'aquesta acció tàctica en l'esport.
Els elements tàctics de l'acció tàctica
corresponen als mateixos esports dels elements tècnico-tàctics en els que
els problemes tàctics no solament es plantegen, sinó que cal resoldre'ls anticipadament i
amb rapidesa, quan existeix una oposició directa d'un o varis adversaris.
Estructura bàsico-funcional:
és la disposició psicomotriu de qualsevol
acció tècnica o tècnico-tàctica en connexió sistemàtica i clarament definida (Mirallas, 1995).
Aquesta connexión sistemàtica es presenta mitjançant els elements espai-temporals i dinàmico-temporals
(elements tècnics o tècnico-tàctics) de l'estructura del moviment de l'esportista.
Estructura funcional:
és la disposició psicomotriu de qualsevol
acció tàctica en connexió sistemàtica i amb una transmisió
fluïda i anticiapda del moviment de l'esportista (Mirallas, 1995).
En el seu conjunt és un procés sistemàtic, que exigeix una amplia base técnica i una precisió
en l'execució de l'acció tàctica, respecte a les característiques biomecàniques i
anatomo-fisiològiques de cada esportista.
La disposició psicomotriu, reflexada en la direcció conscient de l'acció tàctica,
juntamente amb una anticipació adequada, caracterizarà el grau de domini i efectivitat
de l'esportista.